SUNGRYE HAN/ REPÚBLICA DE COREA DEL SUR/ EDICIÓN BILINGÜE ESPAÑOL – CATALÁN/ POR: MARIAN RAMÉNTOL/ ESPAÑA/ LA CASA QUE SOY

POZO DE MI PUEBLO NATAL

Por acumular sangre, los cuerpos de las mujeres sienten dolor

La Tierra hace circular el agua subterránea por todo su cuerpo

Y los úteros siempre están ardiendo

Por la fiebre de la sangre que abre sus propios caminos y se concentra

Una vez al mes, para reemplazar el agua

Las mujeres se reúnen alrededor del pozo

Y en medio del campo de arroz de mi pueblo natal

Que tiene miedo de ser mirado por muchos ojos

Está el pozo de mi infancia

Que tiene un gran agujero abierto hacia el cielo

Las mujeres bombean agua

Para enfriar sus cuerpos calientes

Hay pecados que todo el mundo ha mantenido en secreto, al menos una vez

El calor que ardía en la mente vulnerable

Agua fría que cala hasta los huesos, incluso en pleno verano

El pozo del pueblo natal donde bombeamos el agua con una vasija

Alrededor del pozo

Las almas que cometieron crímenes en su vida anterior

Se reúnen reptando

Y todas ellas pendulan o están paradas sobre sus manos

Como si fueran pequeñas serpientes fibrosas, formando una enorme víbora

Junto al pozo donde refrescaron sus cuerpos en la vida anterior

Aparecen, tras sus gozosos crímenes,

Inevitables debido a sus cuerpos humedecidos.

Un marido leproso que se exilió en la isla

Un bebé cuyo padre era el hermano de su marido

Una mujer que arrojó a su bebé al pozo

Una joven viuda con

El padre de su marido, que vivía solo desde que era joven…

Una mujer humedecida, las mujeres…

El pozo en mi memoria

está colmado de miles de rumores incluso en mis sueños.

*

POU DEL MEU POBLE NATAL

Per acumular sang, els cossos de les dones senten dolor

La Terra fa circular l’aigua subterrània per tot el seu cos

I els úters sempre estan cremant

Per la febre de la sang que obre els seus propis camins i es concentra

Un cop al mes, per reemplaçar l’aigua

Les dones es reuneixen al voltant del pou

I al mig del camp d’arròs del meu poble natal

Que té por de ser mirat per molts ulls

Hi ha el pou de la meva infància

Que té un gran forat obert cap al cel

Les dones bombegen aigua

Per refredar els cossos calents

Hi ha pecats que tothom ha mantingut en secret, almenys una vegada

La calor que flamejava a la ment vulnerable

Aigua freda que cala fins als ossos, fins i tot en ple estiu

El pou del poble natal on bombegen l’aigua amb un barral

Al voltant del pou

Les ànimes que van cometre crims a la seva vida anterior

Es reuneixen reptant

I totes elles pendulen o resten sostingudes sobre les mans

Com si fossin petites serps fibroses, formant un enorme escurçó

Al costat del pou on van refrescar els seus cossos a la vida anterior

Apareixen, després dels seus gojosos crims,

Inevitables a causa dels seus cossos humitejats.

Un marit leprós que es va exiliar a l’illa

Un nadó de qui el pare n’era germà del seu marit

Una dona que va llançar el nadó al pou

Una jove vídua amb

El pare del seu marit, que vivia només des que era jove…

Una dona humitejada, les dones…

El pou a la meva memòria

està atapeït de milers de rumors fins i tot en els meus somnis.

 

***

Sungrye Han/ Republica de Corea del Sur, Es poeta, ensayista, traductora (japonés-coreano). Profesora adjunta. Se especializó en lengua japonesa. 

Por sus obras obtuvo el Premio Newcomer de “Poema y Conciencia”, el Premio de Literatura Heonanseolheon de Corea y el Premio Sitosozo de Japón.

Sungrye Han/ República de Corea del Sud, És poeta, assagista, traductora (japonès-coreà). Professora adjunta. Especialitzada en llengua japonesa.

Per les seves obres va obtenir el Premi Newcomer de “Poema i Consciència”, el Premi de Literatura Heonanseolheon de Corea i el Premi Sitosozo del Japó.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar